Naturlandia 10 anys després
Pietat Martín Vivas - Andorra la Vella - 03/01/2016
El 15 de desembre del 2005 el comú de Sant Julià de Lòria incloïa al pressupost de l’any següent una partida d’un milió d’euros per ampliar el capital de la societat comunal Camprabassa per poder desenvolupar Naturlandia.
Era l’equador del primer mandat dels cònsols Josep Pintat i Enric Sangrà i del projecte se n’havia començat a parlar pocs mesos abans. A l’octubre s’havia anunciat que els camps de neu i de tir de la Rabassa, un parc temàtic d’animals autòctons dels Pirineus que obriria el 2007, un camp de visió, rutes de senderisme i un centre d’entrenament s’englobarien sota el nom de Naturlandia.
La proposta teòrica va prendre forma un any més tard. L’11 de desembre del 2006 el comú lauredià presentava el que havia de ser un motor per dinamitzar la parròquia i un atractiu turístic emblema de Sant Julià. Les xifres eren aclaparadores. Una inversió en 42 milions, 113.000 visitants el primer any, un 13% més de pernoctacions, que augmentarien al 36% l’any deu, i 2,5 milions d’ingressos que ascendirien a 6,3 en el desè any de vida de Naturlandia, naturalesa, Andorra i distracció. L’obertura es preveia per al juliol del 2009 d’un espai de 300 hectàrees que havia d’acollir el camp de neu, el de tir, una zona de natura, oci i lleure, una d’animals, un refugi i un centre esportiu. La gran estrella del projecte era un giny que enllaçaria el poble, des del passeig Rocafort fins al planell de la Rabassa, potser també amb estacions intermèdies, que requeria una inversió d’entre 18 i 20 milions, en la qual ja s’advertia aleshores que es buscaria la implicació privada d’empreses especialitzades.
Deu anys després les dades són aclaparadores però justament en sentit contrari. El to d’eufòria que s’aventurava per a l’ecoparc es va anar rebaixant
Més articles...
|
