Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 
Any internacional dels boscos

 

http://badge.facebook.com/badge/1603751199.64.1577435261.png

 

 

Citació

Només quan s’hagi talat l’últim arbre,
només quan s’hagi enverinat l’últim riu,
només quan s’hagi pescat l’últim peix;
només llavors descobriràs
que els diners no són comestibles.

Autor: Profecia dels indis Cree.
 
Carregant ...

De la Rabassa a Naturlàndia: destrucció sense retorn. - Darreres imatges 02/05/2012

Carregant ...

De la Rabassa a Naturlàndia: un camí de destrucció sense retorn.

La filosofia de Naturlandia

Imprimeix PDF

Premsa 28/04/2012

Diari d'Andorra

La filosofia de Naturlàndia

Sobre els valors i beneficis i les mancances i inconvenients del projecte lauredià

per Jordi Pasques - 28/04/2012

Aquesta setmana dues notícies relacionades amb Naturlàndia ens porten a parlar d’aquest projecte lauredià vist amb ulls diferents segons qui en parli.

Hi ha qui el mostra com un element cabdal per a l’oferta turística de Sant Julià i per extensió del Principat, amb beneficis per a l’economia i el desenvolupament de la parròquia. D’altra banda, hi ha qui no en vol ni sentir parlar i s’hi oposa, amb raons de tipus ambiental i de concepte d’ús de la Rabassa i Conangle, que és l’indret on s’hi desenvolupen les activitats. La notícia més destacada és que el director de Naturlàndia, Ricardo Masegosa, plega de les seves funcions per motius personals. La segona fa referència a la nena que va patir una lesió greu al peu baixant amb el Tobotronc, el pare de la qual anunciava dimarts que portarà l’accident als tribunals. Una i altra, ens serveixen per fer una sèrie de consideracions sobre quins valors i beneficis pot tenir el projecte i quines mancances o inconvenients porta lligats. Perquè és clar que si Naturlàndia es vengués per si sol, aniria tot com una bassa d’oli i no sortirien veus crítiques amb arguments prou assenyats, que en posar-los sobre la taula del comú de Sant Julià de Lòria, el principal promotor del complex lúdic, no reben cap mena de resposta que els sigui convincent.

Llegiu-ne més...

La seguretat als parcs d'atraccions (Tobotronc)

Imprimeix PDF

Secció del programa La Tribu, de Catalunya Ràdio, en que es parla de la seguretat als parcs d'atraccions, i on es fa referència al Tobotronc de Naturlandia.

Amb Esteve Costajussà, enginyer industrial, expert en temes de seguretat d'espectacles i activitats recreatives, i Mark Mackay, pare d'una nena accidentada al Tobotronc del Principat d'Andorra.

Podeu escoltar la secció del programa prement > del reproductor


Podeu escoltar la totalitat del programa clicant en el següent enllaç: 

http://www.catradio.cat/reproductor/631377/La-seguretat-als-parcs-datraccions

Llegiu-ne més...

Un estudi pericial constata defectes de seguretat al Tobotronc

Imprimeix PDF

Premsa 12/04/2012

Diari d'Andorra

Rosa Maria Ferràndiz avala deficiències, com ara que no es mesuri l’alçada dels menors que hi pugen o la poca distància del trineu amb obstacles externs

Gabriel Pérez - Andorra la Vella - 12/04/2012

Escassa distància entre el trineu i les travesses de fustes, falta de control de l’alçada dels menors que pugen a l’atracció o l’absència de personal per ajudar els usuaris a desembarcar.

Aquestes són algunes de les irregularitats que, segons la família de la nena ferida de gravetat l’agost passat en un accident al Tobotronc, existeixen a la instal·lació; unes deficiències constatades, d’una banda, per un pèrit industrial català i, de l’altra, en una acta feta per una notària andorrana. Els dos documents formaran part de la demanda que en breu es preveu posar per la via civil contra Naturlàndia i el comú de Sant Julià de Lòria i on es reclamarà una indemnització per l’incident i l’adopció de mesures per evitar fets similars en el futur.

Llegiu-ne més...

Ara i Aquí, cafè amb Meritxell Fiter i Maria Teresa Cairat

Imprimeix PDF


Entrevista a Meritxell Fiter i Maria Teresa Cairat emesa per Ràdio Nacional d'Andorra el dia 30 de març 2012, sobre la proposta alternativa a Naturlandia, que els  Amics de La Rabassa varen presentar al Comú de Sant Julià de Lòria.


Programa "Ara i aquí" amb Àlex Lliteras. 

Podeu escoltar l'entrevista prement > del reproductor


[ TORNA ]

Amics de la Rabassa vol instituir el Planell de Conangle com una porta d’accés a la Vall del Madriu

Imprimeix PDF

Premsa 30/03/2012


Fòrum.ad

Amics de la Rabassa vol instituir el Planell de Conangle com una porta d’accés a la Vall del Madriu

 Convertir el Planell de Conangle en una de les portes d’entrada a la Vall del Madriu és una de les propostes que contempla el projecte que Amics de la Rabassa va lliurar dilluns passat als cònsols de Sant Julià de Lòria. El col·lectiu detalla en tres zones d’actuació les diferents activitats relacionades amb la recerca, la innovació i l’educació en relació a la muntanya que es poden fer a la Rabassa.

 Amics de la Rabassa ha donat a conèixer aquest dijous el projecte alternatiu per a la Rabassa que va presentar aquest dilluns passat al cònsols de Sant Julià, Montserrat Gil i Manel Torrentallé. El col·lectiu ecologista divideix les seves propostes en tres zones d’actuació: a la Plana del Banc (camp de tir), al Bosc de la Rabassa, i al Planell de Conangle.

 Precisament en aquesta darrera zona d’actuació, en el document s’explica que s’ha d’aprofitar ‘el fet que la Rabassa és un dels punts d’entrada a la Vall del Madriu – Perafita – Claror’. És una forma, diuen, de connectar l’espai amb la resta del territori ‘establint sinèrgies amb els altres comuns’ i ‘instituir una altra porta d’accés a la Vall’.

Llegiu-ne més...

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal