El colom de Naturlàndia
Premsa 25 juliol 2008
Diari D'andorra
• EDITORIAL
El colom de Naturlàndia
El comú lauredià ha estat tradicionalment un gran defensor del tir al vol o tir al colom. Les dificultats d’explotació del camp de tir de la Rabassa, unes instal·lacions excel·lents construïdes pels Jocs dels Petits Estats del 1991, havien fet que la corporació donés les màximes facilitats als promotors d’aquesta disciplina, que, de manera pràcticament clandestina i amb l’accés vetat a la premsa, organitzaven les seves elitistes competicions anualment. De res no havien servit les queixes dels moviments ecologistes davant l’acèrrima defensa dels comerciants lauredians, que tenien en els tiradors, d’elevat poder adquisitiu, una important font d’ingressos. De fet, ja en el moment d’aprovar-se la Llei de protecció dels animals va quedar clar l’acord del Parlament que els soferts coloms no es beneficiarien d’aquesta protecció, un acord que tenia la seva única raó de ser en els interessos lauredians. L’any passat la celebració del campionat ja va estar marcada per un presumpte boicot amb l’obertura de gàbies que va permetre molts dels coloms fugir abans de l’inici de la competició. Les dificultats han continuat aquest any amb la decisió de l’organització d’anul·lar la prova davant la falta d’aus. La situació és ara la més propícia, fora de l’escalfament de partidaris i detractors, per plantejar-se el futur d’una disciplina sense sentit, prohibida a la major part de països occidentals. El comú, promotor a la Rabassa del projecte de Naturlàndia, no es pot permetre el luxe de fer-ne perillar la credibilitat per una tirada al vol anual disputada just davant de les guixetes del flamant Tobotronc, una atracció orientada clarament al públic familiar. Pretendre que un parc d’animals en plena natura és compatible amb una pràctica que comporta en cada jornada de competició la mort de centenars de coloms és una clara contradicció. La millor fórmula per garantir-ne l’eliminació és modificant la Llei de protecció dels animals, tot i que amb un compromís del comú, que té la titularitat de l’únic camp preparat per a aquesta disciplina, a efectes pràctics n’hi hauria prou per posar-hi punt final.
|
