Josep Pintat : "A final d'any s'iniciaran els treballs del vial"
Premsa 17/08/2008
Periòdic d'Andorra
Josep Pintat : "A final d'any s'iniciaran els treballs del vial"
A. M. L.
SANT JULIÀ DE LÒRIA
--¿Com valoraria la situació econòmica de la parròquia?
--Tal com vam plantejar als últims comicis, més que de parlar de noves infraestructures, que ja es van fent sempre que hi ha una necessitat, el programa es va centrar en projectes de desenvolupament econòmic. Avui dia, amb tot el que s'està vivint en termes econòmics, tots aquests projectes de desenvolupament encara tenen més sentit. Ens han de permetre crear un desenvolupament econòmic a la parròquia que repercutirà directament al país creant nous llocs de treball i noves ofertes, mantenint el que sempre ha permès tirar el país endavant: les especificitats.
--¿Hi ha un canvi d'estratègia en el desenvolupament econòmic?
--Si abans el diferencial eren els preus, ara s'han de buscar altres alternatives, com ara els projectes diferencials. Són projectes a llarg termini però ja és bo posar en evidència que anem enfocats a això.
--¿Projectes com és el Tobotronc?
--Durant el primer semestre ja s'han anat materialitzant parts d'aquests projectes, com ara la posada en marxa del Tobotronc o el desenvolupament del pla especial que és el punt d'arrencada perquè a final d'any puguem fer l'ampliació de capital. És un requisit important. No és el Comú el que ha de finançar aquest projecte, tot i que no volem perdre el control d'aquesta part del bosc de la Rabassa. Si tot funciona tal com està previst, podríem iniciar la fase d'obres el mes d'abril, quan hagi passat la temporada d'hivern. Naturlàndia representarà un important volum d'obra pública, i si obtenim els resultats esperats a partir del 2011, tindrem un nou motor econòmic més que farà de Sant Julià un nou referent turístic dins l'estela del que sempre ha estat Andorra.
--¿Hi ha novetats sobre possibles accionistes?
--El 49% no s'ofereix a uns accionistes en concret, sinó a tot el país. El que farà el Comú és fer la col.locació d'aquest 49%. L'Administració no és especialista en fer col.locacions d'inversions, sinó les entitats financeres del país. Naturlàndia serà un referent més del país.
--¿Hi ha particulars interessats?
--Hem tingut força demandes de particulars preguntant quan es posaran en venda les accions, cosa que ens anima a tirar el projecte endavant.
--¿Es pot calcular ja la repercussió econòmica del Tobotronc?
--Pel que fa a Camprabassa, en l'exercici anterior es parlava d'uns ingressos de 200.000 euros, que eren purament del camp de neu i de les quatre activitats d'estiu. Al mes de juny, amb la recaptació només del Tobotronc, estan entorn dels 250.000 euros, sense comptar la resta d'activitats fetes durant aquests cinc mesos. És un canvi important en el compte de resultats de Camprabassa. El Tobotronc s'ha d'acabar de complementar amb tota l'oferta del parc temàtic d'animals, el centre d'entrenament i refugi en alçada i la zona de multiactivitats que han de permetre fer paquets perquè la gent passi el dia a la Rabassa amb les noves tendències del turisme.
--¿Què opina de l'oposició frontal dels ecologistes al seu projecte?
--Tenen el dret legítim a presentar al.legacions. Totes les que permetin millorar el projecte són benvingudes. Hi poden haver diferents posicions, però la majoria dels lauredians que van participar als comicis van dir un clar sí al projecte.
--Un altre projecte criticat és el del vial de Sant Julià.
--No és el vial de Sant Julià, és el vial d'Andorra. És per on passa tot el trànsit del país. Un dels eixos principals de l'estructura viària de Sant Julià és l'avinguda de Francesc Cairat, que ve del consolat del 1968. Des d'aleshores, el nucli continua sent aquest i això penalitza la qualitat de vida dels ciutadans de Sant Julià, dels visitants i de tot Andorra. És un vial necessari i urgent.
--¿Quan començaran les obres?
--Desitgem que les obres comencin el més aviat possible. Crec que el tema del finançament està resolt i, segons la informació d'Ordenament Territorial, de cara a setembre s'aprovarà el crèdit extraordinari, es procedirà a la licitació i a l'inici de les obres. Calculo que a final d'any s'iniciaran els treballs del vial. No permetrem que Francesc Cairat es converteixi en una autopista. Per tant, el vial és una peça clau.
--Quant a la polèmica sobre l'encariment de la quota del centre esportiu, ¿hi ha hagut baixes de socis?
--El número de socis no ha baixat. Comptaven entorn dels 700 socis l'any i pràcticament ho hem assolit. Hi ha hagut moltes més altes que baixes, s'han ampliat les activitats i nosaltres mantindrem les tarifes fixades. Els comuns donen serveis als ciutadans i volen millorar-los la qualitat de vida, però tots aquests serveis tenen un cost, i aquest cost s'ha de pagar. El que hem fet amb el centre esportiu és, senzillament, això.
--¿En quin estat de l'execució del pressupost es troba la corporació?
--Vam presentar un pressupost amb superàvit que contemplava una planificació d'inversions per a quatre anys de consolat de 12 milions d'euros, per les noves carreteres, obres com ara l'eixample de la carretera de la Rabassa. No és una xifra tancada, és estimada i anirà variant en funció de com evolucioni el mandat. També es preveia reduir l'endeutament del Comú, que tot i ser el Comú que té un endeutament més baix del Principat, és bo contemplar una política de reducció de l'endeutament. Això es feia via transferències que es reben del Govern. El pressupost ja preveia les inversions futures i la contenció de la despesa. Són mesures en la línia de fer front a la situació econòmica que hi ha i al sanejament dels pressupostos.
--¿Però què me'n diu de l'execució del pressupost?
--El primer semestre del 2008 hi ha hagut més ingressos que durant el mateix període del 2007. L'any passat, el 30 de juny portàvem uns 5.046.000 euros, i aquest any portem uns 5.500.000 euros d'ingressos executats, el que suposa el 36% del pressupostat. Estem en línia amb el que havíem previst en termes de pressupost. Hi ha diferents branques d'ingressos: les transferències del Govern, que continuen en la mateixa línia, i els impostos i taxes, que es contemplen més a la tardor. L'impost de construcció, ha estat sempre el motor econòmic del país, i en aquest pressupost la previsió d'aquest impost ja era molt baixa.
--¿La crisi s'ha evidenciat en les altes i baixes de comerços?
--Les altes al 2007 van ser 57 i al 2008 han estat 26. Entre els dos anys, hi ha hagut 83 altes i 65 baixes. Quan parlem de les baixes no sé si són totes causades per la desacceleració. Per exemple, va aparèixer la nova figura de l'Impost de Serveis Indirectes i noves mesures com ara la llei de Societats, que ha suposat la regularització de la situació que tenien activitats que no feien servir que es donessin de baixa, i que no tenen res a veure amb la desacceleració. No tinc prou analitzat si aquestes noves mesures també han afectat que hi hagi hagut empresaris que hagin decidit tancar un negoci que era inoperant.
--¿Llavors accepta que hi ha crisi?
--El gran debat és saber si estem en crisi o desacceleració. Andorra és un país que durant la seva història ha viscut situacions complicades i els andorrans que han tingut iniciativa empresarial han sabut aprofitar les oportunitats i tinc confiança plena que el país continuarà endavant. Hem de tenir clar cap on hem d'anar i per això des de la campanya electoral ja vam començar a parlar de desenvolupament econòmic. Les administracions canvien parcialment el seu paper per ser també un dinamitzador més de l'economia. Si bé una empresa gran pot analitzar altres alternatives de negoci, les empreses petites i mitjanes no tenen les mateixes alternatives. Les administracions han d'orientar-los en les noves oportunitats i vies de negoci.
|
