Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

Universitat d’Estiu-Fan elogi del “saber no rendible”

Imprimeix PDF

Premsa 30/08/2008


Diari d'Andorra


Fan elogi del “saber no rendible”

Juan Goytisolo defensa que la Universitat d’Estiu es distingeix per tractar qüestions de les quals ningú en pugui treure rèdits en el futur

Joan Antoni Guerrero

Sant Julià de Lòria



• La Universitat d’Estiu va tancar ahir les portes amb un parlament del seu president, l’escriptor Juan Goytisolo, en què va fer un elogi del “saber no rendible” i va defensar que el fòrum se centri en debats sobre els quals “ningú en faria una carrera”. L’esforç per distingir-se, doncs, passa ara per fer el contrari del que fa la resta: “Avui en dia tot s’aprèn en funció de la rendibilitat del futur, és per això que crec que s’ha de defensar el saber no rendible”, afirma Goytisolo.

Així doncs, el tema escollit per centrar la 26a edició de la universitat, el 2009 vinent, serà els valors comuns de les diferents civilitzacions, segons va anunciar durant la clausura el ministre de Cultura, Juli Minoves. Goytisolo ha proposat aquesta qüestió inspirant-se en l’Aliança de Civilitzacions que José Luis Rodríguez Zapatero va exposar el 2004 davant les Nacions Unides. Un tema que pot donar peu a debats tan embolicats i sinuosos com els que s’han produït en aquesta edició en què s’ha tractat el patrimoni cultural material i immaterial.

Amb tot, però, ahir es van oferir unes quantes conclusions vagues de les cinc jornades de discussió, en què s’ha intentat definir la frontera que separa el patrimoni material de l’immaterial –generalment inaprehensible– i sobretot s’han llançat crítiques contra la globalització econòmica (el blanc favorit és McDonald’s i Disneyland), on molts dels intel·lectuals veuen l’origen dels mals.

Un altre fenomen que sembla provocar urticària és el turisme cultural. Goytisolo s’hi va acarnissar particularment en considerar-lo com “ una amenaça” per la possibilitat que el món es pobli de parcs temàtics “com ara Terra Mítica o Disneyland”. Així mateix, va lamentar que proliferin destinacions turístiques que busquen el “morbo”, tot i entendre “la curiositat per conèixer allò aliè”. I va posar d’exemple un grup de turistes que es va trobar en una ocasió en un vol cap a Split (Sèrbia), que viatjava amb una agència que els havia venut una ruta pels indrets on els extremistes serbis havien comès crims de neteja ètnica.

Així mateix, el president de la Universitat d’Estiu també va criticar que en la societat actual tot s’hagi convertit “en un espectacle” i que, per exemple, en la televisió “allò privat i íntim envaeix l’espai públic sense cap criteri”. Finalment, l’escriptor també va atacar el “progrés sostenible” per considerar-lo “un mite perillós”, ja que si els recursos són limitats aquest progrés no és més que una entelèquia.

A més, en la recapitulació final, però, el president va manifestar que no existeixen “cultures pures” i que les cultures que no fan més que “mirar-se el melic” acaben per esfondrar-se com va passar a Espanya durant el segle XVII per culpa del nacionalcatolicisme.


Crítiques a la globalització que “tritura” cultures

La darrera ponència de la Universitat d’Estiu la va protagonitzar Chérif Khaznadar, president de la Maison des Cultures du Monde. El ponent va fer una defensa de l’exotisme cultural i va defensar la pervivència de tradicions culturals llu-nyanes sense interferències “no naturals i artificials”. Va explicar diferents casos d’espectacles que es fan a Zimbabwe, el Vietnam o Nigèria, alguns estan amenaçats d’extinció “per qüestions econòmiques” mentre d’altres s’han renovat en posar-se al servei del turisme cultural.

Una qüestió que també sembla irritar Khaznardar, que considera que la museïtzació del patrimoni cultural pot representar la desaparició d’una pràctica cultural en particular. Novament, la globalització econòmica, segons Khaznadar, seria la causant de la desaparició de tradicions ancestrals. “Les cultures museïtzades esdevindran mortes i triturades per les multinacionals de la globalització”, va advertir.

Entre els casos que va citar hi ha el d’una companyia de titelles de Zimbabwe que desapareixerà perquè els membres més joves han emigrat al Regne Unit i la persona que les manufacturava ja es massa gran i no transmetrà la manera de fer-les. Al Vietnam, una tradició de titelles sobre l’aigua ha sobreviscut però reconvertida en una atracció turística, fet que Khaznadar considera un punt de no retorn, ja que el turisme cultural coarta la creativitat. A més, defensa que s’ha de deixar evolucionar les cultures de manera autònoma i que intentar fixar-les és un error. “Les cultures les hem de conèixer per a després poder respectar-les”, va concloure.

 

Nota: El subratllat es nostre.

 

[ TORNA ]

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal