Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

Patrimoni natural: Redescobrir Andorra a peu amb els camins rals

Imprimeix PDF

Premsa 03/01/2009


Periòdic d'Andorra


ANDORRA BONICA

Patrimoni natural: Redescobrir Andorra a peu amb els camins rals

BABET ESPONA


Fa uns cent anys, quan el desenvolupament industrial encara no havia envaït la societat, els camins rals comunicaven les poblacions i eren les principals vies de comunicació. Amb el temps van anar desapareixent i van caure en l'oblit. Ara, però, Govern vol recuperar tots els camins rals del país i unir totes les parròquies amb una ruta que es pugui fer a peu.

Fer aquest camins representa redescobrir Andorra des d'un altre punt de vista, veure racons i paisatges que, tot i estar molt a prop, queden amagats per la civilització. Tornar a donar vida a aquestes rutes significa recuperar la memòria històrica dels camins i posar-la l'abast dels ciutadans i els turistes fent-los accessibles i oferint una activitat que, a més, busca tornar a donar protagonisme al riu, que va paral.lel al camí.

El projecte, però, no és fàcil perquè molts dels trams estan coberts per carreteres. De moment, es pot anar caminant des d'Andorra la Vella fins a la sortida del Túnel dels Dos Valires (un tram que s'acabarà quan el túnel ho permeti) i des de la depuradora d'Anyós fins al peu de Prada Teixidor. Fer el traçat no és una tasca fàcil perquè hi ha trossos que s'han de reinventar pel pas de les carreteres.

La recuperació d'aquest camins, però, respecta al màxim el medi, aplica un disseny que ofereix una passejada confortable però sense excessos, és a dir, s'amplia el camí però en el seu context natural i se senyalitza adequadament. Potser la complicada situació econòmica actual potencia aquest tipus d'alternativa d'oci que no implica una gran despesa de diners, perquè, caminar i veure la natura en companyia de la família, dels amics o simplement sol, és una activitat que pot fer tothom, és saludable i psicològicament dóna una satisfacció personal quan s'ha assolit el punt d'arribada.

A més, els traçats estan estudiats perquè qualsevol persona el pugui realitzar. Aquesta és una manera de reinventar el turisme posant una mica de fre al creixement permanent sense sentit que moltes vegades fa que s'oblidin tresors amagats. Sembla que no és casualitat que ens els temps actuals el turisme dirigit a la natura estigui augmentant.

 

 Nota: El destacat es nostre. Sembla que poc a poc ens adonem que lo que tenim és valuós i conservar-ho i mostrar-ho es més rendible a llarg termini, que destruir-ho.

 

 [ TORNA ]

 


Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal