Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

Cura del bosc - La natura és una de les apostes turístiques més fortes del Principat

Imprimeix PDF

 Un bosc amb els arbres en bon estat, amb camins ben senyalitzats i nets perquè s’hi pugui passar, amb rutes per conèixer les muntanyes, amb punts de berenador per gaudir d’una estada a l’aire lliure.......

Premsa 22/06/2009

Diari d'Andorra - EDITORIAL

Cura del bosc

• El bosc ha estat sempre font de vida i en un país amb una massa forestal tan important com el Principat no cal descuidar la seva cura. Perquè ara s’ha de forçar que algú se n’encarregui de la neteja. Ha passat el temps en què els comuns i els ciutadans de cada parròquia s’afanyaven a tenir el bosc net perquè els interessava treure part del fruit que dóna: la fusta.

Ara s’han de fer plans específics perquè des de fa cinquanta anys ningú no s’interessa per obtenir res dels arbres perquè ha deixat de ser una activitat rendible. Això obliga les administracions locals a invertir per disposar d’estudis sobre les actuacions que cal fer i també a disposar d’un determinat nombre de treballadors que facin les tasques de manteniment imprescindibles per mantenir viva la massa forestal. L’esforç econòmic que han de fer les corporacions, que no arriben a complir tot el que caldria fer segons els mateixos dissenyadors dels plans d’intervenció, no és però inútil i, per tant, no s’han d’escatimar recursos ni tampoc oblidar la conscienciació ciutadana per protegir-los. La natura és una de les apostes turístiques més fortes del Principat i és evident que els visitants atrets per les moltes opcions que ofereixen les valls pirinenques van a l’alça. Un bosc amb els arbres en bon estat, amb camins ben senyalitzats i nets perquè s’hi pugui passar, amb rutes per conèixer les muntanyes, amb punts de berenador per gaudir d’una estada a l’aire lliure i també condicionats per fer recorreguts amb bicicleta, ara que guanya adeptes a Andorra, és una de les millors cartes de presentació per als turistes. És l’oferta menys costosa perquè només exigeix tasques de conservació, és la més natural del país que es proclama dels Pirineus i potser també la més assequible a totes les butxaques ara que es viuen temps d’estretors sense deixar de ser una font d’ingressos. Alhora es presenta com un complement imprescindible si es concreta el projecte de turisme rural, a més de com a intervenció necessària per rebaixar el risc d’incendis. La cura del bosc és una acció ineludible que pot resultar ben profitosa per a tothom.

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal