El projecte Gallipyr crearà una xarxa de seguiment dels galliformes al Pirineu

Imprimeix

Premsa 07/10/2009

Diari Més Andorra

El projecte Gallipyr crearà una xarxa de seguiment dels galliformes al Pirineu

El projecte Gallipyr és el primer de cooperació transfronterera sobre la conservació de la fauna salvatge dels Pirineus. La presentació del projecte Gallipyr –que reuneix una vintena de participants i compta amb un finançament de 2,7 milions d’euros– va donar oficialment el tret de sortida al primer projecte de cooperació territorial entre França, Espanya i Andorra sobre la conservació de la fauna salvatge dels Pirineus.

Les accions principals, que es perllongaran tres anys i que es centraran en el gall de bosc, la perdiu blanca i la perdiu xerra –espècies en perill d’extinció–, seran establir una xarxa pirinenca dels galliformes de muntanya, crear un portal interactiu que agrupi la informació recollida i, per acabar, fer un seguiment i gestió de les espècies i els seus hàbitats, localitzant i actuant en els punts negres de mortalitat no natural, és a dir, sobre les activitats de l’home que afecten aquestes espècies. El ministre d’Ordenament Territorial, Medi Ambient i Agricultura, Vicenç Alay, va destacar la importància de la iniciativa que «ha d’assegurar la conservació d’un patrimoni rar, molt nostre i emblemàtic». Així mateix, la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, va manifestar que es tracta d’un treball «molt positiu en defensa d’una part de la fauna autòctona dels Pirineus que es troba en perill d’extinció i que no coneix fronteres polítiques». El cap d’Unitat de Fauna del Departament d’Agricultura i Patrimoni Natural, Landry Riba, va comentar que des d’Andorra es participarà en el marcatge dels cables a les pistes d’esquí i en fer un inventari de totes les zones de conflicte. De fet, es donarà continuïtat a les tasques que ja es feien en el seguiment de la perdiu blanca, tot i que el projecte «permetrà fer-ho d’una manera més estructurada, a la vegada que facilitarà l’intercanvi d’experiències i informació entre els altres tècnics de la resta dels Pirineus». Riba va manifestar que al país hi ha una bona representació de les tres espècies, tot i que la població de perdiu xerra no presenta uns bons nivells de progrés i, a més, es pot caçar.

Diari BonDia

Un projecte crearà una xarxa dels gal·liformes de muntanya

La presentació ahir del projecte Gallipyr al Centre de Congressos d’Andorra la Vella dóna oficialment el tret de sortida a la primera iniciativa de cooperació territorial entre França, Espanya i Andorra sobre la conservació de la fauna salvatge dels Pirineus.


Les accions principals de les tasques, que duraran tres anys i se centraran en el gall de bosc, la perdiu blanca i la perdiu xerra, seran establir una xarxa pirinenca dels gal·liformes, crear un portal interactiu que agrupi la informació recollida i, a l’últim, fer el seguiment i la gestió de les espècies i els seus hàbitats.


En el discurs d’obertura del col·loqui del projecte Gallipyr, el ministre d’Ordenament Territorial, Medi Ambient i Agricultura, Vicenç Alay, va destacar la importància d’aquesta iniciativa, que “ha d’assegurar la conservació d’un patrimoni rar, molt nostre i emblemàtic”.
De la mateixa manera, la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, va manifestar que es tracta d’un treball “molt positiu en defensa d’una part de la fauna autòctona dels Pirineus que està en perill d’extinció i que no coneix de fronteres polítiques”.


El projecte Gallipyr va començar de manera extraoficial el desembre del 2008, reuneix una vintena de participants i compta amb un finançament de 2,7 milions d’euros, al qual Andorra també aporta la seva part. L’objectiu principal d’aquests treballs, que s’allargaran tres anys, és establir una xarxa de seguiment dels gal·liformes de muntanya en tota la zona transfronterera. El projecte se centra en tres espècies en perill d’extinció, el gall de bosc, la perdiu blanca i la perdiu xerra, encara que també destinarà una part dels efectius a la reintroducció del grèvol a la Vall d’Aran.
Les tasques també inclouran el desenvolupament d’accions transversals que permetran localitzar els punts negres de mortalitat no natural i actuar-hi. És a dir, els llocs en què les activitats de l’home, normalment recreatives, afecten directament els hàbitats d’aquestes espècies.
Tal com va apuntar Emma­nuel Menoni, de l’Oficina Nacional de Caça i Fauna Salvatge francesa, un dels principals motius de mortalitat d’aquests animals és la col·lisió amb els cables dels remuntadors de les estacions d’esquí. Per tant, gran part dels esforços es destinarà a marcar els cables, tant dels teleesquís com dels telecadires, amb una espiral o un flotador, que alertaran les aus de la seva presència.


En aquesta línia, el cap de la Unitat de Fauna del departament d’Agricultura i Patrimoni Natural, Landry Riba, va dir que Andorra també participarà en el marcatge dels cables i, en definitiva, col·laborarà a fer un inventari de totes les zones de conflicte per veure quines accions es poden fer. Riba va precisar que Andorra donarà continuïtat a la tasca que ja feia, tot i que el projecte Gallipyr “permetrà fer-la d’una forma més estructurada”.


[ TORNA ]