ADN critica la insostenibilitat del desenvolupament andorrà

Imprimeix

Premsa 22/12/2009(2) i 23/12/2009 (2)

Diari d'Andorra

ADN critica la insostenibilitat del desenvolupament andorrà

L’associació considera que el model econòmic és lluny de ser “equitatiu”

DIMARTS, 22 DE DESEMBRE DE 2009 09:01 - Redacció - Andorra la Vella

L’Associació en Defensa de la Natura (ADN) presentarà avui l’actualització de l’estudi sobre la petjada ecològica a Andorra.

Aquesta dada indica la quantitat de superfície que es necessita per produir tots els recursos que consumeix una persona i absorbir els residus que genera. En el cas del Principat, les dades recopilades en l’informe, que es donarà a conèixer en la seva totalitat aquest vespre, en un acte que tindrà lloc al centre de Congressos d’Andorra la Vella, demostren, segons l’ONG, que el model de desenvolupament del Principat “és insostenible”.


Així, la petjada ecològica a Andorra va ser el 2008 de 5,16 hectàrees per cada habitant, fet que suposa un increment significatiu a la registrada el primer any de l’estudi, el 2004, quan era de només 4,77. Això significa que la població del país utilitza una àrea 13 vegades més gran que la superfície real, la qual cosa certifica, segons apunten des d’ADN, que el model és lluny de ser sostenible i equitatiu.

La mitjana mundial de la petjada ecològica se situa en 2,7 hectàrees per habitant, xifra molt inferior a l’andorrana, que és de les més elevades de tot el continent europeu. L’estadística del Principat queda per sobre de les de França (4,9), Portugal (4,4) o Catalunya (3,9). Espanya, amb 5,7 hectàrees per habitant, registra pitjors dades. Els països menys sostenibles serien, segons l’estudi, els Emirats Àrabs, amb una despesa de 9,5 hectàrees per habitant, els Estats Units i Kuwait (amb 9,4).


El Periòdic d'Andorra

 La petjada ecològica és de les més elevades d'Europa

- L'any passat va ser de 5,16 hectàrees per habitant, mentre que el 2004 era de 4,77

- ADN considera que a Andorra s'ha avançat de manera insostenible

El Periòdic -Escaldes-Engordany

La petjada ecològica d'Andorra, és a dir, la superfície necessària per produir tots els recursos que consumim i absorbir tots els residus que generem, és una de les més elevades d'Europa. Concretament, la petjada ecològica d'Andorra l'any passat va ser de 5,16 hectàrees per habitant, mentre que el 2004 era de 4,77 hectàrees per habitant. Per tant, segons l'Associació per la Defensa de la Natura (ADN), que és qui ha tirat endavant el projecte, l'augment des del 2004 indica que "s'ha avançat de manera insostenible".

ADN posa de relleu que amb un consum per càpita de 5,16 hectàrees globals per habitant, la població d'Andorra requereix d'una àrea d'unes 601.500 hectàrees. Com que la superfície andorrana és de 46.770 hectàrees, la població del Principat utilitza una àrea 13 vegades més gran que la de la seva superfície política.

Si tota la població del planeta (6.476 milions de persones) visqués com al Principat, de mitjana, caldrien 2,5 planetes Terra. En aquest sentit, els ecologistes ressalten que "el model andorrà està lluny de ser sostenible i equitatiu". La petjada ecològica mitjana mundial és de 2,7 hectàrees globals per habitant (gha/h).

La petjada ecològica d'Andorra, 5,16 gha/h, és de les més elevades a Europa, per damunt de la de França (4,9 gha/h), Portugal (4,4 gha/h) i Catalunya (3,9 gha/h), i per sota de la d'Espanya (5,7 gha/h.). Els països amb les petjades ecològiques més elevades del món són els Estats Units d'Amèrica i Kuwait (amb 9,4 gha/h) i els Emirats Àrabs Units (9,5 gha/h). ADN també ha fet un càlcul ajustat, amb tres importants modificacions que recullen les particularitats andorranes. En aquest cas, la petjada ecològica d'Andorra passa a ser de 4,59 hectàrees per habitant el 2008 i 4,15 hectàrees per habitant l'any 2004.

RECURSOS La petjada ecològica és una manera de mesurar l'ús que els humans fem dels recursos naturals i els serveis ecològics del món. És l'àrea, expressada en hectàrees mundials, necessària per continuar produint l'aliment i la fibra que usem, absorbir les nostres deixalles, generar la quantitat d'energia que consumim, i proveir l'espai per a les carreteres, els edificis i altres infraestructures de les quals tota la humanitat en depèn.

Actualment, la trepitjada mundial individual de mitjana és de 2,2 hectàrees mundials, però el nostre planeta només té 1,8 hectàrees mundials disponibles per a cada habitant. Això vol dir que s'està usant gairebé l'equivalent d'un planeta i quart.

23/12/2009

Periòdic d'Andorra

Editorial

Petjada ecològica insostenible

CONSUMIM MÉS DELS RECURSOS DISPONIBLES I SENSE LIMITACIONS

Ahir va ser presentat l'estudi sobre la petjada ecològica a Andor-

ra. La conclusió més rellevant és que el conjunt d'habitants del país multiplica per 13 l'àrea d'hectàrees que li pertocaria per al seu desenvolupament natural. Més desglosadament, cada habitant d'Andorra té un consum per càpita de 5,16 hectàrees, mentre que la mitjana mundial és de 2,7 hectàrees globals. Segons aquestes xifres, si tota la població del Planeta visqués de la mateixa manera, caldria 2,5 planetes Terra per fer front a les necessitats. La petjada andorrana supera la de França i la de Catalunya, i està per sota de l'espanyola.

La petjada ecològica és una manera de mesurar l'ús que fem dels recursos naturals i els serveis ecològics del món. Es tracta de l'àrea, expressada en hectàrees mundials, necessària per continuar produint l'aliment i la fibra que usem, absorbir les nostres deixalles, generar la quantitat d'energia que consumim, i proveir l'espai per a les carreteres, els edificis i altres infraestructures que depenem. Actualment, la petjada mundial individual de mitjana és de 2,2 hectàrees mundials, però el planeta Terra només té 1,8 hectàrees mundials disponibles per a cadascun de nosaltres. Això vol dir que, junts, estem usant gairebé l'equivalent d'un planeta i quart.

El món s'aproxima a una crisi ecològica provocada per la demanda humana que ha superat ja el 30% de la capacitat del planeta per regenerar-se, assenyala el Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF) en la seva informe Planeta Viu 2008. L'informe capdavanter sobre l'estat del planeta, en el qual participen la Societat Zoològica de Londres (ZSL) i la Xarxa Global de la Petjada Humana (GFN) assenyala que el consum humà s'ha duplicat en els últims 45 anys com a resultat del creixement demogràfic i l'augment del consum individual. Aquesta sobreexplotació dels recursos naturals està esgotant la biodiversitat i els ecosistemes, de manera que els desaprofitaments de l'activitat humana s'acumulen en l'aire, la terra i l'aigua.

La dada anunciada ahir, que demostra que a Andorra és continua pel camí de l'escassa consciència de sostenibilitat. ha de servir per reflexionar sobre el consum excessiu d'unes reserves que ja no existeixen i, sobretot, que aquest excés se sustenta sobre la falta de recursos que pateixen altres zones del Planeta. Caldria preguntar-se com s'afrontaria la possibilitat des dels anomenats països rics que els habitants de la Índia i de la Xina volguessin el mateix nivell de vida que europeus o nord-americans, una demana comprensible. És clar que hi ha un abús i que la línia de la sostenibilitat queda encara lluny.


Andorra devora el territori

La població real que viu al Principat diàriament és de 116.553 persones, amb turistes i fronterers

Del 2004 al 2008, la petjada del consum energètic ha augmentat o empitjorat el 14%

PEPA GALLEGO - ANDORRA LA VELLA

Si no s'adapten polítiques urgents de sostenibilitat, la població d'Andorra cada cop aniran devorant i devorant més territori per satisfer el consum. Cadascun dels habitants del Principat necessita 5,2 hectàrees globals per al seu consum, la qual cosa significa que cal una àrea de 601.500 hectàrees, que suposa 13 vegades més gran la superfície del Principat. Aquesta dada posa en els primers llocs d'Europa el Principat pel que fa a la petjada ecològica, o l'espai necessari per produir els recursos que consumim i absorbir els residus que entre tots generem.

El professor de Polítiques Ambientals de la Universitat de Girona Josep Maria Mallarach va indicar ahir solucions per reduir aquesta petjada ecològica que dirigeix el Principat cap a un creixement insostenible. La disminució del consum energètic i de la carn i el peix reduiria substancialment, en gairebé dos punts percentuals, les 5,6 hectàrees que cada habitant necessita o utilitza. "Reduint el 50% del consum de la carn i el peix es pot reduir en 0,5% la petjada ecològica, i a més val a dir que el d'Andorra és un consum molt superior al que recomanen les autoritats sanitàries", va dir Mallarach. Les dades són extretes d'un estudi de l'Associació per a la Defensa de la Nauta (ADN) i els autors del càlcul han estat Mallarch i Albert Gomà.

Val a dir que el consum energètic en la comparativa que es fa des del 2004 fins l'any passat ha augmentat en el 14%. De l'energia que es consumeix al Principat, el 50% és d'origen nuclear, el 23% és hidroelèctrica i el 24% és de combustió fòssil. Per calcular la petjada ecològica cal tenir en compte també altres indicadors com la població real d'Andorra (indicador de la pressió humana), entesa com el nombre de persones que hi ha diàriament al país, la qual s'ha calculat a partir de les dades de població censada, de treballadors fronterers, de turistes i de visitants, segons va explicar Gomà.

MENYS VISITANTS

La població de fet d'Andorra el 2008 és d'unes 116.553 persones, mentre que el 2004 era de 123.401. La davallada de la població real del país s'explica per la reducció del nombre de visitants i turistes. En aquest sentit cal remarcar que bona part del consum que es fa a Andorra prové dels visitants o turistes.

En el cas concret dels carburants del transport, només el 25,5% dels que es consumeixen es fan els residents, la resta són persones de fora. L'altre indicador a remarcar és la capacitat bioproductiva d'Andorra, que equival a tot allò que podem obtenir de la terra sense fer-la malbé o la suma de totes les àrees que tenen productivitat natural, és de 0,08 hectàrees per habitant, és a dir, d'1 hectàrea per cada 12 habitants. Aquest valor tan petit és la capacitat de producció biològica per càpita utilitzable tant del 2008 com al 2004.

El Principat té unes singularitats a tenir en compte, com és la preservació del territori del 40% per tenir el 50% de la superfície per sobre dels 2.000 metres, quan la recomanació mitjana global és que s'ha de preservar el 12% del territori.

[ TORNA ]