Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

La Rabassa està fent un esforç i seria important la col·laboració del Govern - Nou director properament

Imprimeix PDF

Premsa 14/01/2010 i 15/01/2010

BonDia

Josep Pintat: “La Rabassa està fent un esforç i seria important la col·laboració del Govern”

Escrit per S. M. - Dijous 14, Gener de 2010 20:52

El cònsol major de Sant Julià, Josep Pintat fa un balanç de la gestió comunal i parla dels principals objectius de la corporació.

 ¿Quin balanç fan de la legislatura ara que s’arriba al seu equador?, ¿han estat dos anys complicats?

Evidentment, entre el primer i el segon mandat hi ha hagut un canvi estructural, de crisi econòmica. Però el Comú, durant el 2008 i el 2009, ha fet tot un conjunt de tasques importants en línia amb el seu programa. Defugiré el tòpic de si hem fet un 50 o un 60% del programa, però em remetré al fet que està en la línia de dos eixos. El primer són les reformes estructurals i l’altre són qüestions estructurals.

Pel que fa a inversions, aquests anys hem fet l’eixamplament de la carretera de la Rabassa, tota la remodelació i separació d’aigües pluvials i residuals de diversos carrers, millores a l’enllumenat i la nova caseta de turisme a la plaça Laurèdia, i hem obert el Punt Jove. Hem continuat promovent nous cicles escènics, hem ampliat el Quart Bus i hem fet moltes més inversions i projectes.


Tot i això, l’oposició no es cansa de repetir que a la parròquia el que hi falten són inversions...

Jo diria que l’oposició només sap dir que no en moltes coses i els projectes que he esmentat abans no es fan en un dia, i si tots els projectes arriben a bon port no els veurem al final de mandat. En els tres consolats d’Unió Laurediana s’ha invertit moltíssim i hem estat molt a prop dels ciutadans, i això l’oposició no pot dir-ho. Les crítiques són molt fàcils.


En campanya van presentar el projecte del Prat Gran, amb el qual l’envelat se substituirà per un edifici polivalent, ¿com està el projecte?

Durant tot el consolat hem promogut fires. Les fires han portat un dinamisme important i pensem que cal fer un pas més. Aquest pas més és dedicar Sant Julià a aquest turisme de negocis i continuar fent certàmens, però que siguin professionals qui els desenvolupin, esdeveniments amb capacitat per a 134 estands; al Prat Gran n’hi caben entre 30 i 50.

En aquest projecte el Comú no hi ha d’invertir, sinó que ha fer una concessió del terreny a 50 anys i cobrar un cànon. La corporació, però, per fer aquesta operació ha de tenir una sèrie de garanties: ha de ser un edifici emblemàtic i que els inversors tinguin capacitat financera i experiència per gestionar-ho, etcètera.

Estem redactant el plec de bases d’aquesta concessió i diria que en aquest primer semestre es podrà treure el concurs públic. S’ha previst durant aquest any fer fires del gener al juliol i, al juliol, desmuntar la vela i posar els terrenys a disposició. Creiem que hi pot haver privats que poden estar interessats en aquest projecte.


Potser més que un pas endavant serien dos passos... D’una banda, el projecte, i de l’altra la manera de fer inversions a la parròquia. Cada cop és més necessària la mà i la butxaca del privat, ¿és el futur comunal invertir amb concessions?

El Comú de Sant Julià hem tingut molt clara sempre aquesta filosofia, i la prova està en el projecte Naturlàndia. Tal com volem plantejar el turisme de negocis, és natural que anem en aquesta línia ja que el Comú no és cap expert en la gestió de fires ni d’hotels, i a partir d’aquí necessitem iniciativa privada que s’hi involucri. Estem en una conjuntura econòmica complicada i tots els projectes que fem a llarg termini, tant nosaltres com el nostre grup polític, entenem que es faran mitjançant finançament a l’exterior.


Canviant una mica de tema, ¿en termes pressupostaris em podria fer una estimació de com es tancarà el 2009?

Ja ho vam comentar en la darrera sessió de comú: la previsió de tancar el 2009 amb superàvit la mantindrem. Tancarem amb un superàvit d’1,3 milions i serà perquè el nostre pressupost és una eina flexible i no estàtica. Basant-nos en la quantitat d’inversió a fer, hem planificat inversions plurianuals per quatre anys, que són aproximadament uns 12 milions d’euros.

I en el pressupost per a aquest any, preveient un escenari encara més dur, hem estimat uns ingressos d’uns 12,5 milions, fent un esforç de contenció de la despesa, amb aspectes favorables com la baixada dels tipus d’interès.

Quant a l’endeutament, vam comentar que el global estaria en uns 19 milions d’euros, a una ràtio de més del 60%. Ens situa en una posició confortable, amb 13 milions al Comú i la resta a les societats.


Sense abandonar les finances, vostè és dels que opina que cal un canvi en la Llei de finances comunals, ja que cada cop els comuns perden més agilitat i marge de maniobra...

Hi ha tot un conjunt de legislació, les lleis de finances, competències, transferències, etcètera, que eren previstes per a unes conjuntures en què Andorra tenia un creixement important. Aquestes lleis, que tenien sentit en aquell moment, avui dia encotillen l’acció dels comuns. La llei del sòl, per exemple, limita l’acció dels comuns, aprovar un pla parcial és un patiment, la llei de finances et posa un límit d’endeutament... És una limitació que no aporta res i en un moment de crisi, en què l’administració hauria d’ajudar a generar més inversió, aquesta llei ens posa limitacions.

Tot això necessitaria una forta revisió i caldria que es pogués crear tota una sèrie de mesures financeres, com per exemple els peatges a l’ombra. ¿Per què el Govern ho pot fer i els comuns no? Hi ha traves poc lògiques.

És per això que des de la reunió de cònsols s’ha encarregat aquest estudi de la situació financera.


No sé si han plantejat entre els cònsols entrar a tràmit parlamentari la reforma d’aquests texts legislatius.

Sí que se’n va parlar en el cas de la Llei del sòl, i de fet s’està estudiant, i pel que fa a la Llei de finances comunals, de moment estem a l’espera d’aquest estudi i quan sapiguem el diagnòstic haurem de parlar amb el Govern i els diferents grups parlamentaris.


Al final del 2009 vostès van instar la resta de comuns i l’executiu que es fes a Andorra un banc central. ¿Ha evolucionat cap algun sentit aquesta proposta?

Tot això va en el mateix sentit, a la situació de crisi en què està l’Estat. Més que un banc central seria un banc públic i seria un element més a encaixar del sistema financer. Crec que tindria sentit, aportant capital necessari de l’Estat. Podria disposar de fons de les parapúbliques i podria gestionar tots els ingressos i despeses del Govern i els comuns.

Quant a la banca privada, no estaria tan subjecta al finançament de l’Estat i podria destinar els seus dipòsits a altres finalitats.

És una idea en què crec, no és cap invent. El G-20 o Espanya s’ho plantegen. En el cas d’Andorra seria una bona iniciativa, ja que reformaria el sistema financer i regularitzaria tota l’administració.


¿S’ha traslladat la proposta a l’executiu?

Jo la vaig proposar en reunió de cònsols i es van quedar molt sorpresos. Cada vegada que es parla de l’assumpte veig cert recel. Tot i això, aquí hi ha la proposta, encara que entenc que la situació política és a hores d’ara prou complicada per posar més elements.


Pel que fa a Naturlàndia, ¿per quan preveuen l’entrada de capital privat? És una qüestió que s’ha anat posposant...

El primer que s’havia de solucionar eren els recursos presentats pels Amics de la Rabassa, ja que això posava traves per anar a la recerca de possibles inversors.

Ara hem passat al següent punt, que és la recerca d’un nou director, que s’ha d’implicar en aquesta ampliació de capital. Aquesta fase ha de quedar resolta en la primera part d’aquest any i m’agradaria que el nou director comencés a treballar a partir d’aquest mes de febrer. S’ha rebut més de dues-centes ofertes i ara queden dos possibles candidats. Aquesta figura ha de permetre racionalitzar tota l’estructura actual i implementar tot el tema d’ampliacions de capital.

Els comuns amb estacions d’esquí volen un tracte prioritari de l’executiu i, entre altres coses, deixar de pagar ISI. No sé si troba poc justa aquesta proposta, donat que Sant Julià també té camp de neu.

El cònsol d’Encamp va entendre que Sant Julià també havia de participar en aquestes reunions. El que passa és que més tard ens vam assabentar que s’havia fet aquesta reunió. Entenc que l’oferta turística és global i s’hauria d’intentar veure què es pot fer. La Rabassa està fent un esforç per tenir una oferta els 365 dies de l’any i seria important la col·laboració del Govern en aquest aspecte.


Respecte al projecte de la Universitat per ampliar-la, ¿hi ha novetats?

A Sant Julià necessitem coses que ens ajudin a desenvolupar-nos econòmicament. La Universitat, a curt o a mitjà termini, quedarà petita i necessitarà una ampliació. El Govern anterior tenia clar aquest projecte. Els privats amb terreny estan receptius al projecte i a l’abril es va fer un conveni per continuar la reforma de la plaça Major.


Ja per acabar, el grup Rocafort va demanar l’altre dia al ministre Alay un període de reflexió sobre el desviament. ¿El Comú creu que el projecte s’ha de replantejar?

Els senyor Alay es pot reunir amb qui vulgui, el grup Rocafort pot demanar tot el que vulgui al ministre, però aquest projecte ja està adjudicat i s’està executant. No crec que sigui bo anar a replantejar temes que ja estan dats i beneïts.


Premsa 15/01/2010

Diari d'Andorra

Dues-centes persones s’han presentat per ser director de Naturlàndia

CampRabassa i el comú ja han preseleccionat dos aspirants i s’espera que “de manera imminent” es nomeni l’escollit

DIVENDRES, 15 DE GENER DE 2010 08:38 - Agències / C. A. - Andorra la Vella

La direcció de Naturlàndia encara està vacant. Però s’espera que en breu ja hi hagi una persona que encapçali el projecte. De fet, el comú de Sant Julià i la societat CampRabassa es troben en la darrera fase del procés de selecció de la persona que s’encarregui de la direcció del parc temàtic de la Rabassa.

 

Segons va explicar ahir el cònsol major de la parròquia, Josep Pintat, ja hi ha dos candidats ferms. Per arribar fins aquí, no obstant això, s’ha hagut de fer un cribatge important. Segons va publicar ahir l’Agència Andorrana de Notícies (ANA), la corporació ha rebut, a través d’una empresa de selecció de personal de Barcelona, un total de dos-cents currículums de persones interessades a dirigir el projecte i prendre el relleu que va deixar l’estiu passat Eugeni de Santiago.

Davant el resultat, el mandatari va qualificar la xifra “d’èxit” i hi va afegir que actualment hi ha dos possibles candidats. Segons van explicar al Diari fonts properes al comú, aquestes dues persones són dos homes, ambdós de nacionalitat espanyola, “amb un perfil molt marcat i experiència contrastada en l’àmbit dels parcs temàtics”. El perfil dels finalistes també respons al de professionals “amb una bona visió empresarial”, segons va assegurar el cònsol major.

La intenció dels responsables locals és que la persona triada es pugui incorporar aquest febrer. De fet, s’espera que –tal com van assenyalar les mateixes fonts– el nomenament es faci efectiu els propers dies o “la setmana vinent com a molt tard”. La decisió final, però, està supeditada a acabar de concretar les condicions econòmiques i a la disposició de cadascun d’ells a una incorporació ràpida.

L’ampliació de capital

Sobre l’arxianunciada ampliació de capital de Naturlàndia, el cònsol va exposar que hi ha inversors interessats a participar-hi. També que han dut a terme gestions amb el sector bancari i que hi ha “entitats interessades i d’altres de més reticents”. La corporació laurediana, a més, tampoc no descarta una inversió de fora d’Andorra, tot i que la Llei d’inversió estrangera –segons destaca a la informació de l’ANA– pot ser una trava perquè limita la participació, “i un grup de fora potser voldria tenir el control, fet que seria legítim”.

En aquest sentit, el màxim responsable de la parròquia es va comprometre a posar les accions a la venda als particulars i a crear un tram preferent per a la gent de la parròquia. Tanmateix, també va posar en relleu que, en cas que aparegués un accionista gran que volgués tenir un pes més especifíc en el projecte del bosc de la Rabassa, s’hauria de revisar el plantejament inicial per canviar la participació del comú (de moment, i mentre no hi hagi canvis, s’ha establert en el 51%).

Amb tot, Josep Pintat va avançar que per poder tirar endavant la iniciativa –que necessita una inversió de 12 milions d’euros segons el pla inicial– també s’està avaluant la possibilitat d’utilitzar altres instruments financers, com ara les accions preferents o els préstecs participatius. Tot i això, el mandatari va lamentar que aquestes operacions puguin topar amb la Llei de finances comunals, perquè computarien en l’endeutament de la corporació local. És per això que el liberal lauredià va tornar a posar sobre la taula la necessitat, segons ell, de reformar “una legislació que limita els comuns”, en un moment de crisi econòmica en què els comuns “haurien de generar inversió i de dinamitzar l’eco­nomia”.

El cònsol major va reclamar, de fet, més modificacions legislatives. Considera que cal aplicar canvis tant en la Llei de finances comunals com en la Llei de transferències, la Llei qualificada de competències i també en la Llei del sòl. Perquè Pintat manifesta que aquests textos, tal com estan i s’apliquen actualment, “fan feixuga” la gestió de les corporacions locals.

DE SANTIAGO VA DIMITIR A L'ESTIU

El fins ara director de Naturlàndia era Eugeni de Santiago, que l’estiu passat va anunciar per sorpresa la dimissió. Segons van assegurar tant ell com el mateix comú, la decisió havia estat consensuada i responia a les noves necessitats que ara tindrà el projecte. En aquest sentit, des de la corporació van admetre que el perfil de De Santiago “no s’acabava d’adequar” a la iniciativa i a l’objectiu de redimensionar el parc temàtic.

[ TORNA ]


Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal