Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

Com me n’alegro, senyor Enric Sangrà!

Imprimeix PDF

Premsa 28/01/2010 (2)

Diari D'Andorra - Opinió

Vostè creu que una vila dels Pirineus amb una falda de muntanya destrossada per un vial li semblarà atractiva a cap visitant? I als lauredians? Han pensat en la nostra qualitat de vida?

Dijous, 28 de gener de 2010 09:24 - Anna Gabriel

No me’n sabia avenir, no m’ho podia creure, estava somniant? Deu fer un parell de mesos, escoltant una de les emissores del país, vaig sentir unes declaracions del Sr. Sangrà, cònsol menor de Sant Julià, que em van deixar astoradíssima; vaja, que si em punxen no em treuen sang.

He tardat unes quantes setmanes a pair-ho i finalment he pensat que volia compartir aquest petit moment de complicitat amb vostè, Sr. Enric Sangrà.

No sé si recordarà el programa de ràdio en qüestió, en què un lauredià se li adreçava tot afirmant que la variant que s’està construint aïllaria Sant Julià. Doncs bé, jo automàticament i abans de sentir la seva rèplica vaig anticipar-me a les seves paraules i mentalment vaig esgrimir els arguments que en les diverses reunions que hem mantingut amb vostè ens ha exposat per defensar la desviació en qüestió. Com qui recita el verset de Nadal vaig pensar: “Ara el segon cònsol dirà que la variant no aïllarà la nostra parròquia perquè té diverses connexions amb el poble: la rotonda a l’altura de la plaça Laurèdia, la connexió amb el carrer Isidre Valls...” Doncs no! Amb un gir sorprenent dels arguments, digne d’un desenllaç al més pur estil d’Agatha Christie, vostè va i respon que la revitalització de Sant Julià no depèn de la quantitat de cotxes que travessin la nostra vila, sinó dels atractius que la nostra parròquia pugui oferir als visitants.

I jo li pregunto: Sr. Sangrà, vostè creu que una vila dels Pirineus amb una falda de muntanya destrossada per un vial li semblarà atractiva a cap visitant? I als lauredians? Ha pensat en la nostra qualitat de vida? Per què convertir l’última oportunitat que teníem de tenir un espai verd a l’altre costat de riu en un Scalextric abominable? Com explicarà als seus néts que a l’altre costat de riu hi podria haver un parc o equipaments per a la parròquia en lloc de quilòmetres d’asfalt?

Malgrat aquest allau de preguntes, plenes de tristor i desencant pel llegat que deixem a les properes generacions, Sr. Sangrà, com me n’alegro! Com me n’alegro que finalment doni la raó a la Plataforma Rocafort i als milers de persones que van signar per un Sant Julià més agradable i amb espais més atractius... i posats a canviar d’opinió, és ben sabut que rectificar és de savis; com m’alegraria que comencés a pensar en una Rabassa sense additius!

[ TORNA ]

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal