Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

L'estratègia Nacional del Paisatge - El 87% de la superfície del país està considerada d'alt valor paisatgístic

Imprimeix PDF

Premsa 18/05/2011

Periòdic d'Andorra


Les àrees urbanes més ben valorades es concentren a les parròquies centrals, a Encamp i a Ordino

CLARA GARNICA - ESCALDES-ENGORDANY


L'estratègia Nacional del Paisatge, document elaborat en consens entre el departament de Medi Ambient (encapçalat per l'exministre Vicenç Alay), els comuns, la Universitat de Barcelona i diverses entitats ecologistes del país, ja està enllestit. Aquest document, que va començar a prendre forma durant la celebració del Fòrum Nacional del Paisatge a finals de l'any passat, ha de vetllar per la conservació paisatgística i per l'elaboració de polítiques que potenciïn i millorin tot l'entorn del país, tant el natural com l'urbà. I és que es tracta d'un paisatge d'elevada qualitat, segons apunten les conclusions de l'informe, on més del 87% de la superfície del país està considerada d'alt valor.

Concretament, el 51,3% de la superfície està considerada d'alt valor i el 36,2% de valor rellevant, una categoria superior. Aquest valor rellevant predomina sobretot a les àrees d'alta muntanya (el 60%). En canvi, el valor base (ni alt ni rellevant) predomina a les àrees d'àmbit urbà (39%), tot i que en proporció la superfície ocupada per nuclis de població, residencials o de serveis només representa el 12,49% del territori total del Principat. Finalment, a les àrees naturals i rurals predomina el valor alt (el 54%) i és on hi ha menys proporció de valor base (només un 1%). L'informe recorda que aquest darrer paisatge, zones cultivades i boscos explotats, «és indeslligable a la història del país i actualment està en regressió accelerada».

La subdivisió de la superfície en àrees de qualitat paisatgística és un dels treballs que integren l'Estratègia Nacional del Paisatge i s'ha resumit en un mapa nacional (gràfic de la dreta) que desglossa 40 àrees. Per determinar la qualitat o no d'aquestes àrees s'ha tingut en compte la qualitat del contingut, la de comunicació i l'estètica. Segons clou l'informe «el valor d'un paisatge és la seva aptitud per satisfer les necessitats socials». Per aquest motiu s'han tingut en compte els valors intrínsecs i científics del territori, la qualitat visual i la valoració de la població, a partir d'elaboració d' enquestes i de grups de discussió.

Les àrees urbanes més ben valorades es concentren a les parròquies centrals, a Encamp i a Ordino. Les anàlisis i les enquestes han valorat sobretot els nuclis de població antics o zones amb notable patrimoni cultural i material. En aquest sentit,l'Estratègia Paisatge aposta pel control del futur desenvolupament d'aquestes zones per evitar el fenomen de l'urbanització. Pel que fa a les naturals i rurals, en canvi, estan majoritàriament ubicades a la zona septentrional, mentre que les d'alta muntanya es reparteixen també al nord i la zona més oriental.

‘El país dels paisatges propers' / Dins de les conclusions de l'anàlisi de qualitat del paisatge el Servei de Gestió i Evolució del Paisatge de la UB ha analitzat les peculiaritats d'Andorra, La defineix com «el país dels paisatges propers», ja que les distàncies per passar d'un paisatge a l'altre «són sempre molt curtes». Això també indica que és un recurs bàsic per tot el país.



Un paisatge d'alt valor i en risc


L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articulistes exposen postures personals.


Uns mesos després que se celebrés el Fòrum Nacional del Paisatge, l'equip d'experts de la Universitat de Barcelona encarregat d'elaborar l'informe sobre el paisatge del Principat ja ha emès la seva anàlisi, fruit també de la tasca duta a terme per l'exministre Vicenç Alay al capdavant de Medi Ambient. Les conclusions de l'informe són inapelables: el 87% de la superfície d'Andorra està considerada d'alt valor paisatgístic. A aquesta característica gens menyspreable –el Principat deu ser dels pocs països al món amb quasi un 90% del seu territori considerat d'alt valor paisatgístic– s'hi afegeix una peculiaritat clarament andorrana: la convivència en un espai molt petit de paisatges urbans, rurals i naturals sense espais de transició entre ells. Va ser l'expresident de la Generalitat de Catalunya i exalcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, qui, en observar Andorra des de l'aire, va dir que el que millor definia el Principat era la combinació de natura i zona urbana. És cert i l'informe de la UB confirma ara el que molts andorrans ja sabien de fa temps: que el paisatge d'aquestes Valls, i les seves peculiaritats, són un atractiu turístic encara pendent d'explotar en tota la seva plenitud.

Ara bé, no podem obviar que el paisatge i les seves peculiaritats són fruit, no només d'accidents geogràfics, sinó també d'una evolució històrica i demogràfica, és a dir, humana. En aquest sentit, l'estudi de la UB alerta de dos grans perills: El primer, la recessió accentuada i alarmant del paisatge rural. Segons sembla, a Andorra tant el paisatge urbà com el paisatge natural d'alta muntanya gaudeixen de bona salut, però el paisatge rural –és a dir, de camps conreats i boscos explotats– està en clar retrocés. Això, segons s'apunta a l'estudi, és una amenaça per a la diversitat paisatgística i la combinació dels tres àmbits –natural, rural i urbà– que donen atractiu al paisatge andorrà. Però això no és sinó el reflex de la pràctica extinció de la pagesia al nostre país. La manca d'una política clara i d'una alternativa als conreus tradicionals que ja no són rendibles han abocat el món rural a la desaparició. En aquest sentit, l'estudi de la UB ha de servir per iniciar una reflexió sobre qui futur volem –si és que en volem algun– per al sector de la pagesia i la ramaderia. Andorra tal vegada pugui prescindir d'aquest sector, però aleshores haurà d'assumir que està prescindint també d'una part –una tercera part– del seu paisatge característic.

L'altre risc que s'evidencia a l'estudi és el d'un desenvolupament urbanístic descontrolat i excessiu. Al desembre hi haurà eleccions comunals i durant el proper mandat es revisaran els plans d'urbanisme de les set parròquies. Convindrà tenir presents les recomanacions de l'informe.


[ TORNA ]

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal