Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

L’auditoria dubta de la viabilitat a curt termini de Naturlàndia

Imprimeix PDF

Premsa 15/08/2012

Periòdic d'Andorra

L'auditoria admet «incerteses» en la «continuïtat» de Naturlàndia

Publicat el Dijous, 15 Agost 2013

Exposa que la viabilitat passa perquè el Comú realitzi, «si s'escau, aportacions dineràries directes»

 CLARA GARNICA - SANT JULIÀ DE LÒRIA

La sessió de Consell de Comú celebrada ahir a Sant Julià de Lòria va servir per fer pública la totalitat de l'auditoria sobre els comptes de la societat Camprabassa en data 31 de desembre del 2012. L'informe posa de manifest les pèrdues que va tenir la societat l'any passat, que pugen gairebé als dos milions, i que superen amb escreix les que van tancar el 2011–34.600 euros. Davant d'aquesta situació, i després d'analitzar tant el deute com els passius i la gestió en general, reconeixen que hi ha «incerteses relatives a la continuïtat d'explotació de la societat».

Tal i com ja va informar aquest rotatiu al mes de juny, la davallada dels ingressos respecte a l'any anterior ha estat del 27,35%. Amb tot, el nivell de deute a curt termini és de 8,1 milions d'euros, «comptant les pòlisses de crèdit, préstecs, deutes amb proveïdors i altres». La societat tenia al tancament del 2012 un actiu corrent de 824.000 euros i un fons de maniobra negatiu de 7,3 milions. Per tot, i segons asseguren els auditors, «les mesures correctives que s'han iniciat per redreçar aquesta situació només donaran resultats a mig termini, i les informacions provisionals no deixen entreveure una millora de la situació financera de la societat en un futur previsible».

Dins les recomanacions que s'hi inclouen, destaca la necessitat que el soci majoritari de la societat que gestiona Naturlàndia realitzi «al llarg del pròxim exercici, si s'escau, aportacions dineràries directes». «La continuïtat d'explotació de la societat està subordinada al compliment, pel soci majoritari, d'aquest compromís», afegeix l'auditoria.

DE MOMENT NO CALEN APORTACIONS / Respecte a aquest darrer consell, Joan Besolí, responsable de finances de la corporació, va assegurar que de moment no farà falta, perquè «no hi ha problemes de tresoreria» a Naturlàndia, tenint en compte que encara no s'han esgotat els 1,4 milions de pòlissa de crèdit demanada als bancs per fer front a la gestió de la societat.

Besolí va reconèixer que no estan tranquils amb la situació de Camprabassa tot i que va mostrar-se «esperançat» amb el seu futur. Segons el conseller el 2012 va ser dolent a causa en part del retard d'un any en l'obertura del parc d'animals. Però les xifres d'explotació des del passat 1 de juny, data de l'obertura d'aquest, criden a l'optimisme. «Els ingressos han augmentat un 30% respecte a l'any anterior», va assegurar Besolí.

D'altra banda, el conseller va voler recalcar que hi ha certs aspectes de l'auditoria amb els que els seus assessors financers no estan del tot d'acord. És el cas, va explicar, del fons de maniobra negatiu de 7,3 milions. Segons Besolí, no s'ha tingut en compte que ja s'han renegociat contractes i que per tant, és més baix.

Finalment, el conseller va informar que cara el setembre hi ha prevista una assemblea extraordinària per aprovar la venda d'accions a les empreses constructores del parc d'animals, tal i com s'havia acordat a l'inici de les obres. Compraran accions per valor del 15% del total del cost de l'obra, el que representa uns 615.000 euros. Fins ara aquesta part de les accions les assumia el Comú.

L'oposició parla de drama / L'oposició comunal no es va quedar curta en la valoració dels resultats exposats en l'auditoria. Josep Roig, del Grup mixt, va definir l'informe com d'una «gravetat extrema». Roig es va mostrar preocupat pel compromís que ha agafat la corporació de fer aportacions, i si és necessari haver de rescatar la societat». Segons el conseller, «les societats en mans de majories serveixen per escapar del control pressupostari i per fer el que els sembli», afegint que en certs aspectes «no s'està passant pels cànons de la llei».

Rossend Areny, conseller socialdemòcrata, va assegurar que els números de la societat «són un drama» i que no auguren «bones expectatives». Segons el parer del conseller, els vuit milions d'euros de dèficit és el més preocupant «perquè el paguem tots els lauredians».

 

 

Diari d'Andorra

L’auditoria dubta de la viabilitat a curt termini de Naturlàndia

L’informe del 2012 apunta “incertesa” sobre la continuïtat d’explotació de la societat Camprabassa

C. Audí - Sant Julià de Lòria - 15/08/2013

Naturlàndia va tornar a protagonitzar ahir una sessió tensa i car­regada de retrets al comú de Sant Julià de Lòria.

Les conclusions de l’auditoria del 2012 de Camprabassa –la societat que gestiona el parc de la Rabassa– van enfrontar majoria i oposició en un debat on es va evidenciar la situació complicada per la qual passa el projecte. Els auditors, segons consta a l’informe fet públic durant el ple del consell ahir i que va aprovar el juny passat la junta d’accionistes, qüestionen la viabilitat a curt termini de Naturlàndia i apunten “incertesa relativa a la continuïtat d’explotació”. També assenyala que els comptes de la societat, que va tancar l’exercici passat amb pèrdues d’1,9 milions, “s’han redactat especialment aplicant el principi d’empresa en funcionament, malgrat les nombroses dificultats financeres i d’explotació a les quals ha de fer front”, així com que la societat, en el moment de tancar l’informe, presentava un fons de maniobra negatiu de 7,3 milions (el nivell de deute a curt termini era de 8,13 milions i l’actiu cor­rent de 824.125 euros).

Davant de tot plegat, conclou que les mesures correctives que s’han iniciat per redreçar la situació “només donaran resultats a mitjà termini” i que “les informacions provisionals no deixen entreveure una millora de la situació financera de la societat en un futur previsible”. Alhora que es posa en relleu que el soci majoritari –el comú– n’està al corrent i que “s’ha compromès a trobar una solució a les dificultats de tresoreria” mitjançant, si s’escau, “aportacions dineràries directes”.

SENSE PROBLEMES DE TRESORERIA

Aquesta aportació dinerària, però, de moment només es queda en una possibilitat. Ho va asse-nyalar el conseller de Finances, Joan Besolí, que veu ara “difícil” avançar “si realment farà falta o no” i que “en el seu moment ja es valorarà”. Va assegurar, amb tot, que “ara no tenim problemes de tresoreria” i que “s’està pagant tot” i que la feina se centra a analitzar com funciona el parc. El conseller, que no va amagar que les xifres “no són encoratjadores” i que “econòmicament estem preocupats”, va voler deixar clar que des de l’obertura a primers de juny del parc d’animals s’ha notat un clar increment de visites –un 30% més respecte l’any passat– alhora que va definir la situació de Naturlàndia d’“esperançadora en el sentit que estem en un projecte de país”.

L’oposició, en canvi, no va emprar els mateixos termes. Tant Rossend Areny (PS) com Josep Roig (grup mixt) van reiterar per activa i per passiva la “preocupació” pels comptes i van titllar la situació d’“extrema gravetat [van reclamar que es convoqui una reunió de poble perquè s’expliquin els números de Camprabassa). En el debat, llarg, van tornar a aparèixer –com ha ocorregut en més d’una ocasió– retrets personals entre els consellers i els cònsols. Així, per exemple, el número dos del comú, Manel Torrentallé, va reprotxar-los que “ gaudeixen de veure números així i gaudirien si Naturlàndia no funcionés, però funcionarà”, mentre que la cònsol major, Montserrat Gil, va ressaltar que “la majoria de consellers [d’UL] són empresaris i les seves empreses també van malament però vostès potser no en són conscients perquè estan en una situació més benestant a les cadires de funcionaris”. “Estic bastant per sobre de les seves punyetes”, va etzibar Roig com a resposta. Areny, de la seva banda, va deixar anar que “estic segur que hi ha gent asseguda aquí [mirant a la majoria] que comença a dubtar del projecte”.

 

Fòrum.ad

L’auditoria dels comptes de Camprabassa apunta ‘incerteses’ sobre la seva continuïtat

ANA14 agost, 19:43

L’auditoria encarregada per la junta d’accionistes de Camprabassa sobre els comptes del 2012 i que s’ha donat a conèixer en el consell de Comú de Sant Julià aquest dimecres apunta ‘incerteses’ sobre la continuïtat d’explotació de la societat. L’informe indica que la societat presenta un ‘fons de maniobra negatiu’ de 7,3 milions d’euros tenint en compte el deute a curt termini i els actius corrents. A més, afirma que ‘les mesures correctives que s’han iniciat per redreçar la situació només donaran resultats a mig termini’ i no s’observa una millora de la situació financera de la societat ‘en un futur previsible’. Per tot això, l’auditoria informa que el soci majoritari (el Comú) està al cas d’aquesta situació i que ‘s’ha compromès a trobar una solució a les dificultats de tresoreria’ mitjançant, si s’escau, ‘aportacions dineràries directes’. Un cop més, la situació d’aquesta societat ha enfrontat majoria i minoria comunals. Segons el conseller del grup mixt, Josep Roig, l’informe ‘posa en dubte la viabilitat del propi projecte’ i s’ha declarat ‘preocupat’ pel compromís que ha agafat la majoria de ‘fer aportacions dineràries al meu entendre per rescatar el projecte’. Per al conseller socialdemòcrata, Rossend Areny, les xifres ‘corroboren les nostres sospites que les coses no van gens bé’ i l’increment d’ingressos o les visites del parc no compensen ‘el drama dels números de la societat Camprabassa’. Des de la majoria, el conseller de Finances, Joan Besolí, ha assegurat que la percepció del Comú sobre el futur de la societat ha canviat ‘positivament’ des de l’obertura del parc d’animals i ha manifestat que els assessors financers del Comú no estaven d’acord amb algunes apreciacions de l’auditoria.

El nivell de deute a curt termini de 8,13 milions d’euros i un actiu corrent de 824.125,81 euros comporten segons l’auditoria dels comptes del 2012 de Camprabassa un ‘fons de maniobra negatiu’ de 7,3 milions d’euros. Amb aquestes dades i mesures correctives que segons l’informe ‘només donaran resultats a mig termini’, la memòria troba ‘incerteses que pesen sobre la continuïtat d’explotació de la societat’.

A més, segons s’ha conegut en la sessió de Consell de Comú de Sant Julià d’aquest dimecres el soci majoritari de Camprabassa– el Comú- s’ha compromès a trobar una solució a les dificultats de tresoreria a les quals haurà de fer front durant el pròxim exercici, com poden ser ‘aportacions dineràries directes’. L’auditor diu també que la continuïtat de l’explotació està supeditada al compliment d’aquest compromís.

Davant d’aquest informe, els consellers de la minoria han manifestat el seu neguit per l’estat de la societat i la seva influencia en les arques del Comú. El conseller del grup mixt, Josep Roig, ha formulat tretze preguntes sobre els comptes de la societat que mostren una ‘gravetat extrema’, ha dit.

Roig s’ha declarat ‘preocupat’ pel compromís dels membres de la majoria que participen al consell d’administració de fer aportacions dineràries ‘per rescatar el projecte’.Ha indicat que hauran d’estar ‘molt a sobre del projecte per evitar mals majors’ que afectarien a les finances comunals, ja que el Comú presta diners a la societat i alhora els ha de demanar al banc augmentant l’endeutament.

El conseller socialdemòcrata Rossend Areny ha considerat que les xifres de l’informe ‘confirmen la dinàmica d’aquesta societat, que el deute s’incrementa molt’. ‘L’auditor mateix posa en dubte la continuïtat d’explotació d’aquesta societat’, ha afegit, i com Roig ha lamentat que els cònsols considerin que la minoria s’alegri d’aquesta situació perquè ‘que devem vuit milions d’euros a través de societats vol dir que els devem tots’.

Un cop més, els consellers de la minoria han reclamat que se’ls faci arribar el pla de viabilitat de la societat i s’informi els lauredians amb una reunió de poble.

Per part de la majoria, el conseller de Finances, Joan Besolí, ha afirmat que la seva sensació ‘ha canviat positivament’ des de l’obertura del parc d’animals l’1 de juny, tot i que són conscients que hi ha un ‘endeutament important i que portem un any de retard’, durant el qual no s’han rebut els ingressos esperats.

Des d’aquesta obertura, ha afirmat, han augmentat els ingressos un 30% i s’ha donat feina a una seixantena de persones. A més, ‘donem vida a la parròquia’, ha manifestat, i hotelers i restauradors han notat més presència de turistes, segons el conseller.

Per tant, el responsable de Finances ha informat que els plans de viabilitat evolucionen i es van adaptant a la conjuntura econòmica i ha afirmat que en aquests moments és difícil valorar si farà falta una aportació dinerària del Comú i que ‘es veurà en el seu moment’. ‘Mentre tinguem tresoreria no posarem diners’, ha sentenciat.

Per Besolí, la situació de Naturlàndia és ‘esperançadora’ perquè ‘és un projecte de país, molt engrescador i els inputs són molt bons’. Això sí, econòmicament es reconeixen ‘preocupats’ i l’objectiu és ‘anar creixent mica en mica’.

El responsable de Finances, però, ha matisat que els mateixos assessors fiscals del Comú estan en desacord amb l’informe en aspectes com els nivells d’amortització. ‘El fons de maniobra negatiu no és cert’, ha dit, perquè el deute a curt termini s’ha renegociat i ja no és de 7,3 milions.

Per últim, després d’un any d’haver formulat la pregunta, la minoria ha rebut resposta a les qüestions relatives als costos i l’amortització de l’Airtrekk. El cost de compra, transport i tràmits és de prop de 600.000 euros i el manteniment costa de 3 a 7.000 euros l’any. Amb tot, les previsions d’amortització de cinc anys es podrien escurçar davant de l’increment d’usuaris en relació amb les perspectives inicials. Tot i així, aquestes dades no contraresten, segons la minoria, el ‘drama’ dels comptes de Camprabassa.

[ TORNA ]

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal