Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

Conte dels Manairons (text)

Imprimeix PDF

ELS MANAIRONS DE LA RABASSA

 

Estimat Lauredià Major de Sant Julià: ( i estimats lauredians)

Com ja deus saber, els manairons de la Rabassa som uns follets molt petits, molt pencaires i molt , mooolt moguts. Ens agrada donar voltes pel bosc, fer tarteres, collir pinyes, jugar amb els arbres… Vaja … ens encanta viure la natura.

Des de fa cents d'anys, els manairons hem compartit els boscos de la Rabassa amb vosaltres i amb els altres animals i la veritat és que fins avui mai ens havíem trobat amb la necessitat de molestar-vos o dir-vos res.

Però, darrerament les coses han canviat …

Primer, van arribar volant unes estranyes boletes de plom … que ens varen deixar el bosc superpesat … ens pesa tan! que ja no trobem ni la manera de saltar els arbres!!.

Però que heu fet? No us estareu tirant els plats pel cap?

I a que venen tots aquests "booms" en forma de tro que fan tant de mal als ocells?

Ha estat però, en la darrera assemblea de manairons que m'han informat d'una salvatjada que de cap manera podrem consentir.

Ens heu dividit el bosc en dos !

Com us atreviu?

Qué significa aquest terrible tobogan metàl·lic? un tobotronc!!

Qué se us han acabat les cames?

A mi , més aviat em sembla que el que se us ha acabat és l'enteniment.

Exigeixo que sigueu respectuosos amb un legat que des de fa cents d'anys sempre hem compartit entre TOTS.

Si seguiu així, acabareu malament… tan! que al final, omplireu el bosc de botigues, amfiteatres i miradors i tancareu els animals per contemplar-los (!).

Què us passa? No en direu que us avorreix el bosc?

Hi ha tantes coses que s'hi poden fer: buscar, sentir, passejar, contemplar, observar, olorar… no en teniu prou?

I ja per acabar …

A la Rabassa, hi cabem tots.

Però, per favor, vingueu-hi tranquil·lament …

No cal que hi pugeu tots a la vegada amb aquelles grans màquines plenes de soroll…perquè si n'abuseu …la natura us marxarà.

I tot això no us ho dic només en nom dels 1.200 manairons que m'honro representar sinó també en nom dels 50 isards, 120 porcs senglars, casi 900 conills, 53 vaques i dels mils i mils d'ocells que viuen amb nosaltres.


AQUEST PARADÍS DES DE FA SECLES I SECLES HA ESTAT UNA TERRA PLENA DE NATURA!!


DEIXEU-LA COM ESTÀ …LA RABASSA ÉS DE TOTS.


Be, us deixo que encara tinc moltes coses per fer.


Atentament:


Manairó Major de La Rabassa


Advertiment: si no pareu de fer bestieses …els manairons, que com sabeu …tenim una força increïble… tornarem a deixar les coses tal i com sempre han estat.

 

[ TORNA ]

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal