Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

Severn Suzuki (12 anys) parla a la cimera de Rio

Imprimeix PDF


El juny de 1992 una nena de 12 anys, Severn Suzuki,  juntament amb un grup de nens, ( Vanessa Suttie, Morgan Geisler, Michelle Quigg) de l'Organització ECO (Environment Children Organization) es varen desplaçar des de Canada fins la Conferència de Medi Ambient i Desevolupament "The Earth Summit" cel·lebrada a Río de Janeiro per la ONU.

Aquest es el seu discurs, creiem que mereix ser  escoltat. Una de les moltes coses que diu es que,  ja que no son capaços de reparar absolutament res de lo que destruïm, al menys no destruïm més.  Més seny i sentit comú en una nena de 12 anys que en els que l'escolten.

 

JavaScript is disabled!
To display this content, you need a JavaScript capable browser.

 

[ TORNA ]

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal