Òscar Ribas afirma que Naturlandia s'ha de tancar perquè no és viable

L’excap de Govern demana al comú un pla per cessar l’activitat de manera ordenada a l’ecoparc en uns anys

Actualitzada 14/11/2016 a les 06:38 Pietat Martin Vivas Andorra la Vella

L’èxcap de Govern Òscar Ribas es mostra taxatiu respecte a les decisions que s’han de prendre sobre Naturlandia. Remarca que és “la gran sangonella de les arques del comú de manera eterna”, i no comparteix la decisió de la corporació que lidera Josep Vila de mantenir l’ecoparc en funcionament. Ribas afirma que “Naturlandia no és viable i és de difícil transformació en un altre sistema, per tant, a la declaració del comú vaig trobar a faltar un pla a dos, quatre o cinc anys de tancament ordenat”.

El polític lauredià assegura que comprèn i està totalment d’acord amb la corporació que “no es pot tancar en 24 hores perquè portaria perjudicis socials i econòmics greus, però sí que fa falta un pla de tancament”, en una entrevista a COPE Andorra-AD Ràdio. I no té dubtes que cap de les activitats que s’ofereixen a la Rabassa pot ser rendible per plantejar-se tancar Naturlandia de manera parcial, per exemple deixant en funcionament el Tobotronc. Argumenta que si s’escull aquesta via “serà menys despesa però continuarà generant despesa”, i subratlla que s’ha de fer un tancament ordenat “perquè hi hagi el mínim de danys possibles al poble”, alhora que emfatitza que el rendiment que el parc ha reportat a la parròquia ha estat nul. “La parròquia de Naturlandia no ha viscut cap benefici comercial, potser per anar al Tobotronc o a veure animals, sí, però no crec que econòmicament hagi produït cap benefici tret dels salaris dels empleats.”

UN PROJECTE “DESFASAT”

El pronòstic que el cònsol lauredià va fer en la reunió de poble sobre els comptes del comú en què va assegurar que Naturlandia serà rendible l’any vinent no el comparteix Òscar Ribas, perquè els números dels professionals preveien un futur ben diferent. Recorda, així, que des de fa uns anys el comú ja disposava “d’un informe d’auditors que deia que començaria a ser rendible l’any 2036, d’aquí a vint anys, i no crec que hi hagi cap empresa que es plantegi aguantar fins llavors”. I respecte per què no ha funcionat la proposta de lleure i multiactivitats projectada a la Rabassa opina que “és un projecte que està desfasat a tot el món, o fas una cosa espectacular en l’àmbit mundial o aquests models de parcs estan totalment desfasats”.

Una vegada plantejat el final de l’activitat a Naturlandia l’excap de Govern lauredià respon sobre quines són les possibilitats de la parròquia per apostar pel comerç com a alternativa de futur.

Llegiu-ne més...

Naturlandia 10 anys després

Pietat Martín Vivas - Andorra la Vella - 03/01/2016

El 15 de desembre del 2005 el comú de Sant Julià de Lòria incloïa al pressupost de l’any següent una partida d’un milió d’euros per ampliar el capital de la societat comunal Camprabassa per poder desenvolupar Naturlandia.

Era l’equador del primer mandat dels cònsols Josep Pintat i Enric Sangrà i del projecte se n’havia començat a parlar pocs mesos abans. A l’octubre s’havia anunciat que els camps de neu i de tir de la Rabassa, un parc temàtic d’animals autòctons dels Pirineus que obriria el 2007, un camp de visió, rutes de senderisme i un centre d’entrenament s’englobarien sota el nom de Naturlandia.

La proposta teòrica va prendre forma un any més tard. L’11 de desembre del 2006 el comú lauredià presentava el que havia de ser un motor per dinamitzar la parròquia i un atractiu turístic emblema de Sant Julià. Les xifres eren aclaparadores. Una inversió en 42 milions, 113.000 visitants el primer any, un 13% més de pernoctacions, que augmentarien al 36% l’any deu, i 2,5 milions d’ingressos que ascendirien a 6,3 en el desè any de vida de Naturlandia, naturalesa, Andorra i distracció. L’obertura es preveia per al juliol del 2009 d’un espai de 300 hectàrees que havia d’acollir el camp de neu, el de tir, una zona de natura, oci i lleure, una d’animals, un refugi i un centre esportiu. La gran estrella del projecte era un giny que enllaçaria el poble, des del passeig Rocafort fins al planell de la Rabassa, potser també amb estacions intermèdies, que requeria una inversió d’entre 18 i 20 milions, en la qual ja s’advertia aleshores que es buscaria la implicació privada d’empreses especialitzades.

Deu anys després les dades són aclaparadores però justament en sentit contrari. El to d’eufòria que s’aventurava per a l’ecoparc es va anar rebaixant

Llegiu-ne més...

Revista: Crònica d'un despròposit

Cliqueu sobre la imatge per obrir el PDF

[ TORNA ]

L’auditoria de Naturlàndia assenyala la incertesa per mantenir l’activitat

Diari BonDia

M. S. C. Dj., 09/07/2015 - 23:55

L’auditoria dels comptes de Camprabassa corresponents al 2014 torna a alertar de la viabilitat de la societat i relaciona el seu futur amb l’aportació econòmica i financera del seu principal accionista, el Comú de Sant Julià de Lòria. Segons indica l’informe, a causa de les inversions efectuades des de la posada en funcionament del negoci, Naturlàndia ha incorregut en resultats d’explotació negatius i en pèrdues acumulades (l’any passat van ser de 2 milions d’euros). Això ha fet que en data 31 de desembre del 2014 el patrimoni net es veiés reduït fins als 8,2 milions d’euros, equivalent al 48,49% del seu capital social, fet que seria causa de dissolució de la societat, tal com preveu la Llei de societats anònimes. Davant d’aquest fet, l’auditoria assenyala “una incertesa significativa sobre la capacitat de Camprabassa per continuar la seva activitat de forma normal en un futur”.

Tot i així, l’informe exposa que hi ha diversos factors que “tendeixen a reduir o eliminar el dubte” sobre la capacitat de la societat per seguir operativa. Per aquest motiu, els administradors han avaluat la capacitat de l’empresa per mantenir-se en funcionament, “almenys els dotze mesos següents des de la data del balanç”, que passa principalment per una operació d’ampliació de capital per un import de 5,1 milions d’euros per compensar els crèdits que té amb el Comú i la condonació del cànon, ja aprovats per la corporació.

L’auditoria també indica que la viabilitat de la societat dependrà del compliment del pla de negoci elaborat per la direcció de Naturlàndia. Aquest, que fa una previsió fins al 2038, preveu pèrdues en els resultats dels diferents exercicis,

Llegiu-ne més...