Diari d’Andorra
La tribuna
Quan demanen pel Tobotronc la resposta que senten no és la que els agradaria sentir
Actualitzada 02/02/2018 a les 21:24 Jordi Pasques
A vegades sap greu i tot haver de respondre a les preguntes que et fan amics de fora referides a Naturlandia. Quan et demanen per pujar-hi un cap de setmana o directament et diuen d’anar, per exemple, a provar el Tobotronc, la resposta que senten no és la que els agradaria de sentir. Els parles del paratge de la Rabassa, de les amples i solitàries comes i dels rasos d’alta muntanya on t’hi sents lliure i on pots respirar a pleret; els parles de les vistes boniques i captivadores; els parles del Port Negre i de Calm de Claror i de Calm Ramonet i de la la Peguera, on t’hi porten les cames i on t’hi batega el cor; els parles de l’esquí de fons a les pistes de la Rabassa, les millors de tot Andorra, però... no els pots parlar amb ganes de transmetre bones sensacions de Naturlandia en conjunt, cosa que, repeteixo, sap greu, però no pots pas posar-los el caramel a la boca i fer-los dentetes explicant les meravelles de les instal·lacions pel sol fet de no contrariar la intenció de fer una visita a Naturlandia. Quan els respons: “Si hi voleu anar aneu-hi, però si em voleu creure, no baixeu amb el Tobotronc, perquè és perillós.” Com podeu imaginar, la cara del pare o de la mare que ha vist la propaganda de Naturlandia, amb l’atracció estrella del Tobotronc, en sentir que millor no s’hi aventurin, agafa un posat de sorpresa, com d’estranyesa. “Sí –els tornes a dir–, és perillós, jo no hi baixaria.”
|