Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

Citació

Només quan s’hagi talat l’últim arbre,
només quan s’hagi enverinat l’últim riu,
només quan s’hagi pescat l’últim peix;
només llavors descobriràs
que els diners no són comestibles.

Autor: Profecia dels indis Cree.
 

Òscar Ribas afirma que Naturlandia s'ha de tancar perquè no és viable

Imprimeix PDF

L’excap de Govern demana al comú un pla per cessar l’activitat de manera ordenada a l’ecoparc en uns anys

Actualitzada 14/11/2016 a les 06:38 Pietat Martin Vivas Andorra la Vella

L’èxcap de Govern Òscar Ribas es mostra taxatiu respecte a les decisions que s’han de prendre sobre Naturlandia. Remarca que és “la gran sangonella de les arques del comú de manera eterna”, i no comparteix la decisió de la corporació que lidera Josep Vila de mantenir l’ecoparc en funcionament. Ribas afirma que “Naturlandia no és viable i és de difícil transformació en un altre sistema, per tant, a la declaració del comú vaig trobar a faltar un pla a dos, quatre o cinc anys de tancament ordenat”.

El polític lauredià assegura que comprèn i està totalment d’acord amb la corporació que “no es pot tancar en 24 hores perquè portaria perjudicis socials i econòmics greus, però sí que fa falta un pla de tancament”, en una entrevista a COPE Andorra-AD Ràdio. I no té dubtes que cap de les activitats que s’ofereixen a la Rabassa pot ser rendible per plantejar-se tancar Naturlandia de manera parcial, per exemple deixant en funcionament el Tobotronc. Argumenta que si s’escull aquesta via “serà menys despesa però continuarà generant despesa”, i subratlla que s’ha de fer un tancament ordenat “perquè hi hagi el mínim de danys possibles al poble”, alhora que emfatitza que el rendiment que el parc ha reportat a la parròquia ha estat nul. “La parròquia de Naturlandia no ha viscut cap benefici comercial, potser per anar al Tobotronc o a veure animals, sí, però no crec que econòmicament hagi produït cap benefici tret dels salaris dels empleats.”

UN PROJECTE “DESFASAT”

El pronòstic que el cònsol lauredià va fer en la reunió de poble sobre els comptes del comú en què va assegurar que Naturlandia serà rendible l’any vinent no el comparteix Òscar Ribas, perquè els números dels professionals preveien un futur ben diferent. Recorda, així, que des de fa uns anys el comú ja disposava “d’un informe d’auditors que deia que començaria a ser rendible l’any 2036, d’aquí a vint anys, i no crec que hi hagi cap empresa que es plantegi aguantar fins llavors”. I respecte per què no ha funcionat la proposta de lleure i multiactivitats projectada a la Rabassa opina que “és un projecte que està desfasat a tot el món, o fas una cosa espectacular en l’àmbit mundial o aquests models de parcs estan totalment desfasats”.

Una vegada plantejat el final de l’activitat a Naturlandia l’excap de Govern lauredià respon sobre quines són les possibilitats de la parròquia per apostar pel comerç com a alternativa de futur.

Llegiu-ne més...

Naturlandia 10 anys després

Imprimeix PDF

Pietat Martín Vivas - Andorra la Vella - 03/01/2016

El 15 de desembre del 2005 el comú de Sant Julià de Lòria incloïa al pressupost de l’any següent una partida d’un milió d’euros per ampliar el capital de la societat comunal Camprabassa per poder desenvolupar Naturlandia.

Era l’equador del primer mandat dels cònsols Josep Pintat i Enric Sangrà i del projecte se n’havia començat a parlar pocs mesos abans. A l’octubre s’havia anunciat que els camps de neu i de tir de la Rabassa, un parc temàtic d’animals autòctons dels Pirineus que obriria el 2007, un camp de visió, rutes de senderisme i un centre d’entrenament s’englobarien sota el nom de Naturlandia.

La proposta teòrica va prendre forma un any més tard. L’11 de desembre del 2006 el comú lauredià presentava el que havia de ser un motor per dinamitzar la parròquia i un atractiu turístic emblema de Sant Julià. Les xifres eren aclaparadores. Una inversió en 42 milions, 113.000 visitants el primer any, un 13% més de pernoctacions, que augmentarien al 36% l’any deu, i 2,5 milions d’ingressos que ascendirien a 6,3 en el desè any de vida de Naturlandia, naturalesa, Andorra i distracció. L’obertura es preveia per al juliol del 2009 d’un espai de 300 hectàrees que havia d’acollir el camp de neu, el de tir, una zona de natura, oci i lleure, una d’animals, un refugi i un centre esportiu. La gran estrella del projecte era un giny que enllaçaria el poble, des del passeig Rocafort fins al planell de la Rabassa, potser també amb estacions intermèdies, que requeria una inversió d’entre 18 i 20 milions, en la qual ja s’advertia aleshores que es buscaria la implicació privada d’empreses especialitzades.

Deu anys després les dades són aclaparadores però justament en sentit contrari. El to d’eufòria que s’aventurava per a l’ecoparc es va anar rebaixant

Llegiu-ne més...

Revista: Crònica d'un despròposit

Imprimeix PDF


Cliqueu sobre la imatge per obrir el PDF


[ TORNA ]


L’auditoria de Naturlàndia assenyala la incertesa per mantenir l’activitat

Imprimeix PDF


Diari BonDia

M. S. C. Dj., 09/07/2015 - 23:55

L’auditoria dels comptes de Camprabassa corresponents al 2014 torna a alertar de la viabilitat de la societat i relaciona el seu futur amb l’aportació econòmica i financera del seu principal accionista, el Comú de Sant Julià de Lòria. Segons indica l’informe, a causa de les inversions efectuades des de la posada en funcionament del negoci, Naturlàndia ha incorregut en resultats d’explotació negatius i en pèrdues acumulades (l’any passat van ser de 2 milions d’euros). Això ha fet que en data 31 de desembre del 2014 el patrimoni net es veiés reduït fins als 8,2 milions d’euros, equivalent al 48,49% del seu capital social, fet que seria causa de dissolució de la societat, tal com preveu la Llei de societats anònimes. Davant d’aquest fet, l’auditoria assenyala “una incertesa significativa sobre la capacitat de Camprabassa per continuar la seva activitat de forma normal en un futur”.

Tot i així, l’informe exposa que hi ha diversos factors que “tendeixen a reduir o eliminar el dubte” sobre la capacitat de la societat per seguir operativa. Per aquest motiu, els administradors han avaluat la capacitat de l’empresa per mantenir-se en funcionament, “almenys els dotze mesos següents des de la data del balanç”, que passa principalment per una operació d’ampliació de capital per un import de 5,1 milions d’euros per compensar els crèdits que té amb el Comú i la condonació del cànon, ja aprovats per la corporació.

L’auditoria també indica que la viabilitat de la societat dependrà del compliment del pla de negoci elaborat per la direcció de Naturlàndia. Aquest, que fa una previsió fins al 2038, preveu pèrdues en els resultats dels diferents exercicis,

Llegiu-ne més...

Una nova auditoria dubta de la viabilitat de Naturlandia

Imprimeix PDF


Per molt que canviïn d'auditors, la realitat s'entossudeix a fer-se evident i malauradament es continua complint el que vam anunciar.

Premsa 26/09/2014

Diari d'Andorra

Els nous auditors insisteixen sobre la “incertesa” de Camprabassa per poder mantenir “l’activitat d’una forma normal en el futur”

Toni Solanelles - Sant Julià de Lòria - 26/09/2014

Naturlandia pateix “una incertesa significativa sobre la seva capacitat per continuar l’activitat d’una forma normal en un futur”. Així ho reflecteix l’informe d’auditoria respecte del darrer exercici tancat, el 2013. L’informe, que ja inclou alguns elements referits a aquest 2014 –com la reestructuració previsible del deute per passar-lo a més llarg termini–, fa èmfasi en les dificultats de la societat ateses les circumstàncies econòmiques i financeres.

I vist que es preveu que fins al 2038 hi hagi “pèrdues en els resultats anuals dels diversos exercicis”, els auditors consideren que la viabilitat del projecte gairebé sols és possible amb la injecció econòmica continuada per part del comú de Sant Julià, que fins ara no només ha anat fent aportacions en forma de préstecs, sinó que, a més, ha renunciat al cànon que li pertoca en virtut de la concessió feta a la societat Camprabassa dels terrenys comunals.

L’informe, elaborat per RSM Gassó, l’auditora que va rellevar aquella a la qual el comú va rescindir el contracte després d’unes observacions contundents que haurien desagradat els mandataris polítics, s’ha de sotmetre a la consideració del plenari comunal la setmana que ve. El treball, al qual ha tingut accés el Diari, ha contribuït a incrementar la fractura cada vegada més evident com a mínim en referència amb la gestió i rendiment de l’ecoparc que hi ha a la majoria demòcrata liberal, segons va poder constatar aquest rotatiu. L’informe fa èmfasi, entre altres aspectes, en les quantioses inversions realitzades i que configuren un immobilitzat tangible de 16.450.605 euros. I, també, en els reiterats resultats negatius. Alhora, es recomana una rebaixa, essencialment, del valor que se li va donar a la concessió atorgada pel comú a Camprabassa per cinquanta anys i que ascendeix a 11.315.115 euros.

Explotació negativa

Llegiu-ne més...

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal