Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

Citació

Només quan s’hagi talat l’últim arbre,
només quan s’hagi enverinat l’últim riu,
només quan s’hagi pescat l’últim peix;
només llavors descobriràs
que els diners no són comestibles.

Autor: Profecia dels indis Cree.
 

Proposta alternativa - La Rabassa parc natural .

Imprimeix PDF

LA RABASSA: PARC NATURAL

La societat andorrana encara està immersa en el trasbals històric que ha suposat transformar una societat rural d’alta muntanya en una societat capitalista de consum, en un temps rècord.

La radicalitat amb què s’ha fet aquest canvi ha creat un entorn de paisatge construït i sobreexplotat d’una forma intensiva i no sempre ordenada.

Sense menysprear l’esforç fet per les generacions anteriors, es pot afirmar que de seguir així consumirem ràpidament el nostre atractiu: la muntanya i la bellesa de la natura, és a dir, perdrem la màgia d’Andorra.

Llegiu-ne més...

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal